El toro, molt més que brandy

Per Adam Majó, membre de la CUP de Manresa. Publicat al seu bloc el 12 de maig de 2010.

La simbologia nacional espanyola als Països catalans és ofensiva, no perquè tot el que vingui de ponent sigui dolent i odíós per definició, en absolut, sinó perquè consolida i reforça una situació injusta i antidemocràtica: la nostra pertinència a un projecte nacional, l’Espanyol, per la qual mai ningú ens n’ha demanat la opinió. Una proposta que seria respectable si s’hagués tirat endavant democràticament, acceptant-ne la lliura adhesió, o no, dels pobles als que es proposava, però que s’ha basat, des de fa tres-cents anys, en l’ús de la força i en la negació d’altres opcions nacionals en el territori que pretèn abastar.
Mentre els catalans i catalanes no puguem decidir democràticamemnt si volem, o no, mantenir-nos al Regne d’Espanya, els símbols i les iniciatives destinades a reforçar l’espanyolitat, són, també, una imposició i formen part de la mateixa estartègia anti-democràtica. D’aquí, evidentment, la importància, també simbòlica, de les recents consultes per la independència.
Les banderes espanyoles i el retrat del Borbó als edificis públics participen, lògicament, d’aquesta voluntat d’imposar un determinat projecte poític, per això estan protegits pel codi penal. Però, i el toro d’Osborne? És també un símbol espanyolista? O es tracta, només, d’un reclam publicitari més o menys connotat? La resposta la donen els mateixos espanyols, posant-lo a les seves banderes en cel.ebracions patriòtico-esportives de tota mena i decidint, el govern, per llei, que, malgrat que s’havia de retirar la propaganda comercial de les carreteres, es mantindria aquesta a causa de la seva càrrega simbòlica. El volen mantenir a tot el territori de l’estat per què saben que és un símbol nacional de primer ordre reconegut com a tal arreu del món. Ells mateixos, doncs, ens conviden, com a independentistes, a rebutjar-lo.
I així s’ha fet. Els darrers anys el toro del Bruc, l’únic que quedava al principat, ha sigut destruït i tornat a muntar diverses vegades. Com l’any 2008, quan uns joves de Manresa foren detinguts a la vora de tant conflictiu animal. Més endavant arribà el judici i la pena: 12 Euros diaris durant 16 dies (8 cada un). És el sistema anomenat de les Penes-multa: Si pagues et salves. Un sistema injust que relativitza el càstig a rebre en funció de la capacitat adquisitiva del presumpte delinqüent. A la presó, com sempre, els pobres primer. Per aquest motiu, i perquè no es consideren culpables de res, en Miquel i en Jordi han decidit no pagar la multa i assumir les conseqüències d’aquesta decisió.